El Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH i la sida, ONUSIDA, en 2013 va triar el dia 1 de març com el Dia de la Zero Discriminació per a celebrar el dret de totes les persones a viure una vida plena i productiva amb dignitat. El Dia de la Zero Discriminació posa de manifest com totes les persones poden informar-se i fomentar la inclusió, la compassió, la pau i, sobretot, un moviment pel canvi. Aquest dia contribueix a crear un moviment mundial de solidaritat per a posar fi a qualsevol forma de discriminació.
Des de CALCSICOVA, com cada any, ens adherim a aquest dia amb l’objectiu d’acabar amb l’estigma associat al VIH i la discriminació cap a les persones amb el VIH.
Despenalitzar salva vides
Enguany ONUSIDA llança el lema “Despenalitzar salva vides”, per a posar de manifest com la despenalització dels grups de població clau i de les persones que viuen amb el VIH salva vides i contribueix a avançar cap a la fi de la pandèmia de la sida.
Les lleis penals que tenen com a destinataris als grups de població clau i a les persones que viuen amb el VIH violen els seus drets humans, accentuen l’estigma al qual s’enfronten i els posen en perill en crear obstacles al suport i als serveis que necessiten per a protegir la seua salut.
En 2021, es van fixar ambiciosos objectius globals de reforma legislativa per a derogar les lleis penals que afebleixen la resposta al VIH i deixen arrere als grups de població clau. En reconéixer que la despenalització és un element essencial en aquesta resposta, els països es van comprometre al fet que, per a 2025, menys del 10% d’ells tingueren marcs legals i normatius de penalització que afectaren la resposta al VIH.
No obstant això, i a pesar que s’han produït algunes reformes esperançadores, el món està lluny d’aconseguir aquest objectiu. De fet, segons ONUSIDA, hui dia existeixen 134 països que penalitzen explícitament o persegueixen d’alguna altra manera l’exposició, ocultació o transmissió del VIH; 20 que penalitzen o persegueixen les persones transgènere; 153 que penalitzen almenys un aspecte del treball sexual; i 67 que actualment penalitzen relacions sexuals entre persones del mateix sexe. A més, 48 països continuen imposant restriccions d’entrada en el seu territori a les persones que viuen amb el VIH i 53 informen que exigeixen la realització de proves del VIH per a, per exemple, obtindre certificats de matrimoni o per a exercir determinades professions. Per part seua, 106 països declaren que perquè els adolescents puguen accedir a les proves del VIH es requereix el consentiment patern.
La penalització impulsa la discriminació i les desigualtats estructurals. Arrabassa a les persones l’esperança de gaudir d’una vida sana i plena. I retarda la fi de la sida.
Hem d’acabar amb la penalització per a salvar vides.
