- La Conselleria de Sanitat Valenciana mostra el seu compromís de revertir aquesta situació de vulneració de drets
València 25 de maig 2023 – La Societat Espanyola Interdisciplinària de la Sida (SEISIDA) i la Coordinadora d’Associacions de VIH i sida de la Comunitat Valenciana (CALCSICOVA) han mantingut una trobada amb la Directora General d’Assistència Sanitària de la Conselleria de Sanitat, María Amparo García Layunta, i el coordinador de Salut Mental, Francisco Pérez Prieto, per a buscar una solució a l’exclusió de la lliure elecció d’especialistes a les persones amb problemes de salut mental, conductes addictives i necessitats de salut sexual que actualment s’està produint a la Comunitat Valenciana.
Reconeguda com una de les prioritats a nivell internacional i nacional en l’àmbit de la Salut Pública, la Salut Mental és un tema prioritari per a la població general, però especialment per a les persones amb VIH, atés que l’evidència mostra l’alta prevalença de problemes de salut mental en aquest col·lectiu, assegura M.ª José Fuster, Directora Executiva de SEISIDA.
“La salut mental i el VIH tenen importants interseccions entre els quals es troba l’estigma. Tant és així que, en matèria de Sanitat, la salut mental en primer lloc, i l’estigma associat al VIH en segon lloc, seran temes prioritaris en l’agenda del Govern d’Espanya en matèria de Sanitat en la presidència de la Unió Europea que ostentarà Espanya durant la segona meitat d’aquest any 2023”, assenyala.
Recentment, experts nacionals i internacionals reunits a Madrid en la Reunió anual de SEISIDA, van reconéixer l’impacte que l’estigma i la salut mental tenen, no sols en la qualitat de vida de les persones amb VIH, sinó en la salut pública.
De les ponències dels experts es va desprendre que, encara que des de les agències i autoritats competents han sorgit plans, estratègies i recomanacions que estableixen la necessitat de respondre de manera urgent a necessitats no cobertes en l’àmbit de la Salut Mental, utilitzant un enfocament més humanista i centrat en els pacients, això està molt lluny de la realitat actual i que encara hi ha molts reptes pendents en salut mental.
És el cas d’algunes CCAA, com la valenciana i o l’andalusa, on no existeix la llibertat d’elecció de professionals en Salut Mental per als pacients.
La discriminació en la llibertat d’elecció en aquests serveis suposa una vulneració sistemàtica dels drets dels pacients de salut mental, entre els quals s’inclouen prioritàriament les persones amb VIH, recollits en la legislació vigent, i contradiu els models assistencials promoguts per l’OMS, pel Ministeri de Sanitat i per la pròpia Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i, a més, estableix un greuge per als pacients de salut mental respecte a altres pacients. És important assenyalar que, si els pacients amb VIH poden suposar un col·lectiu minoritari, no és així en el cas de les persones amb problemes de salut mental, la prevalença de la qual és molt elevada. D’altra banda, aquest fet suposa una contradicció amb els avanços aconseguits en els últims anys en el cas del Govern de la Generalitat Valenciana.
Durant la trobada, García Layunta ha reconegut que l’actual situació d’exclusió, heretada de l’anterior Govern, contradiu les normes estatals i internacionals sobre l’enfocament comunitari centrat en el pacient, i en el seu apoderament per a poder aconseguir la seua recuperació, i ha coincidit amb SEISIDA i CALSCICOVA que cal revisar-ho. Per això, s’ha compromés que, si es mantenen en el govern, s’analitzarà la manera de canviar aquesta injustícia.
Per a Fuster és clau el suport de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana en la resposta als reptes de salut mental i discriminació. De fet, les organitzacions han fet arribar ja una consulta pel portal de transparència del Ministeri de Sanitat perquè aclarisca les CCAA en les quals cal actuar urgentment, atés que s’estan detectant casos de negació de canvi de professionals sanitaris en altres CCAA. De fet, existeixen resolucions de defensors del poble en algunes d’aqueixes CCAA indicant la necessitat que aquests pacients puguen, igual que tots els altres, tindre dret a la lliure elecció d’especialistes. SEISIDA està estudiant la situació en el conjunt de l’Estat amb la finalitat d’articular una resposta reivindicativa conjunta estatal.
A més, com ha apuntat Carlos M. Gómez, president de CALCSICOVA, una situació similar sembla produir-se en la resposta professional del fenomen del ‘chemsex’ o ús de drogues recreatives en contextos sexuals:
“un problema emergent amb grans implicacions en la salut individual i la pública que, igual que l’atenció de la salut mental, requereix d’una adequada vinculació terapèutica entre pacients i professionals”.
Per part seua, Carlos Iniesta, coordinador d’investigació de SEISIDA i expert en la implementació a Espanya de la profilaxi preexposició al VIH, ha expressat la seua preocupació perquè li consten casos en què s’ha denegat el canvi d’especialista en Unitats de Salut Sexual i Reproductiva.
És important matisar que hui dia les persones amb VIH que estan en tractament antiretroviral i tenen la càrrega viral indetectable no poden transmetre la infecció, encara que tinguen relacions sexuals sense usar preservatius. Per tant, assegurar la seua salut mental i sexual és clau per a la seua retenció en les cures i per tant en la salut pública.
