Història

Amb la notificació del primer cas de sida, el 5 de juny de 1981, les ONG’s ens hem mobilitzat per a donar resposta a un problema de salut pública amb un enorme component social. Durant anys pal·liem l’impacte negatiu de la infecció amb programes d’intervenció finalistes, dirigits a l’heterogeneïtat de problemàtiques i de persones que configuren l’escenari de la pandèmia. Des de la diversitat i particular realitat, cada organització ha estat garant dels drets humans, facilitant la participació ciutadana i lluitant per un món millor per a les persones que viuen amb el VIH i la sida. Aquest treball ha estat realitzat normalment en solitari, o des de la confluència puntual d’esforços per objectius concrets i marcats per una insuficiència de recursos econòmics i tècnics.

Els anys 1995–96 marquen un punt d’inflexió en la història de l’epidèmia. L’aparició de nous i més efectius fàrmacs suposà un gran canvi que es tradueix en un augment en l’esperança i qualitat de vida de les persones amb VIH i sida: fins a aquest moment aprenien a morir i a partir d’aquest moment necessiten aprendre de nou a viure.

Com a conseqüència, detectem necessitats més basades en l’àmbit social, relacionades amb el desenvolupament d’un projecte personal de vida de cara al futur, que en l’àmbit sanitari i assistencial. El notable avanç en el pla científic en els últims anys ha canviat la cara del VIH i de la sida. No obstant això, ens continuem trobant amb de situacions de conflicte que reclamen una resposta eficaç i un compromís d’alt nivell que garantisca, entre altres coses, la prevenció de la pandèmia, la lluita contra l’exclusió social, l’abordatge de la dimensió de gènere de l’epidèmia, la inserció sociolaboral de les persones que viuen amb el VIH i sida, l’atenció sociosanitària de les persones privades de llibertat, l’erradicació de l’homofòbia, i en definitiva el cessament de la vulneració dels drets fonamentals i altres drets i llibertats.

Les ONG no podem, soles, combatre tots aquests problemes i actituds de rebuig. Una resposta eficaç requereix un treball conjunt, ben articulat i on la coordinació entre les ONG’s té un paper fonamental, però que requereix la total complicitat de les Administracions Públiques per a impulsar polítiques educatives, laborals, i en tots els àmbits en els quals el VIH influeix. En definitiva, es necessita un treball conjunt, on les nostres accions es complementen i potencien i des d’on es puga adoptar mesures concretes que augmenten la nostra capacitat i eficiència per a fer front al repte de salut més important de l’actualitat.

Amb el desig de fer realitat aquest compromís de coordinació i de treball conjunt naix CALCSICOVA el 29 de juliol de 1997. Treballem amb 10 entitats per a donar resposta al VIH i a la sida en el territori autonòmic Valencià i prevenir de manera adequada la seua transmissió a la societat, erradicar l’estigma i la discriminació de les persones que viuen amb VIH i sida i incidir en les polítiques autonòmiques i estatals per a promoure els canvis socials, legals i administratius que contribuïsquen a millorar les seues condicions de vida.

Missió i objectius

  • La coordinació en la informació, sensibilització i prevenció de la transmissió del VIH i la sida (i les patologies relacionades); en la promoció de la recerca i publicacions sobre el mateix i en la intervenció i assistència en les derivacions del fenomen.
  • Així mateix és fi de la coordinadora la defensa dels drets dels afectats pel VIH i la sida, la lluita contra la marginació i discriminació relacionada amb el VIH i la sida en pro de la normalització social d’aquest.
  • Assessorar, defensar i promocionar els interessos de les Associacions membres de la Coordinadora.
  • Incidir en les polítiques generals del VIH i la sida a la Comunitat Valenciana sent la plataforma de referència amb la finalitat de promoure els canvis socials, legals i administratius que contribuïsquen a millorar el seu abordatge. Facilitar la participació de les ONG’s en les polítiques generals i participar en altres plataformes locals, autonòmiques, nacionals o internacionals.

Valors ètics

  • Defensa dels drets de les persones amb VIH i sida i de les organitzacions que treballen amb elles.
  • Unitat, honestedat i transparència en les nostres accions de reivindicació social.
  • Solidaritat amb altres entitats siguen o no de l’àmbit del VIH i sida.
  • Independència política i religiosa.